El radó s'allibera a l'aire que respirem, i en espais tancats, es pot acumular a nivells més alts i esdevenir un risc per a la salut de les persones que es troben en aquests espais.

La inhalació de radó i els seus productes de descomposició emeten radiació alfa, que és un tipus de radiació ionitzant. La radiació alfa fa malbé l'ADN a les cèl·lules del teixit pulmonar, que pot ser un pas en un procés que condueix al desenvolupament de càncer de pulmó.

L'exposició perllongada al radó és la segona causa de càncer de pulmó després del tabac, i per tant primera causa en no fumadors.

Al voltant de 230.000 persones moren cada any a tot el món de càncer de pulmó causat pel radó.

Des del subsòl puja a l'interior dels edificis a través de fissures, canonades d'aigua, finestres i parets. També podria ser present en materials de construcció.

Subsòl. Com més permeabilitat, més capacitat del sòl per alliberar radó si el tipus de geologia de la zona el conté. Els terrenys granítics contenen molt Urani, i per tant, radó.

 

Estacionalitat i Clima. Els nivells de radó poden variar amb les estacions i els nivells poden ser més alts durant l'hivern quan les cases estan més tancades i són una font de calor. Els sistemes de calefacció, ventilació i aire condicionat (HVAC) poden crear una pressió negativa que atrau el radó cap a linterior. Les condicions climàtiques, com les tempestes i els canvis de temperatura, poden afectar la pressió de l'aire dins i fora d'un edifici, cosa que pot influir en els nivells de radó.

Atès que aquests factors poden variar significativament, lúnica manera de determinar amb precisió els nivells de radó en un espai interior és a través del mesurament de llarga durada (2-3 mesos). Per conèixer el teu nivell de radó, és necessari mesurar-lo.

El Consejo de Seguridad Nuclear (CSN) estableix zones amb més o menys probabilitat de trobar nivells alts de gas radó. Això no obstant, es recomana realitzar mesuraments al mateix edifici d'interès, ja que la variació dels nivells un edifici a un altre pot ser significativa.

Ara per ara, les zones del mapa amb un potencial superior a 300 Bq/m³ (el nivell de referència que estableix la Directiva 2013/59) es consideren zones d'actuació prioritària.

Les zones dels edificis que es trobin soterrades, en contacte amb el terreny natural o properes a ell (plantes baixes i primeres plantes).

Es recomana fer mesures de llarga durada (2-3 mesos) mitjançant l'ús de detectors passius. El Reial decret 1029/2022 estableix un nivell de 300 Bq/m³ com a referència anual de radó en habitatges, edificis públics i llocs de treball, obligant a mesurar i comparar els nivells amb aquest nivell de referència.

Depenent dels valors obtinguts i de cada cas en concret, es poden plantejar mesures correctives mitjançant alguna tècnica de mitigació per reduir-ne els nivells.

El requisit essencial a l'hora de realitzar mesuraments de concentració anual de gas radó és que les anàlisis es facin en laboratoris acreditats d'acord amb la norma ISO/IEC 17025 per l'Entitat Nacional d'Acreditació (ENAC), o bé per un altre organisme nacional dacreditació designat dacord amb la normativa europea.

El marc normatiu actual en matèria de gas radó es deriva de la transposició de la Directiva 2013/59/EURATOM del Consell, de 5 de desembre de 2013, per la qual s'estableixen normes de seguretat bàsiques per a la protecció contra els perills derivats de la exposició a radiacions ionitzants, i es deroguen les Directives 89/618/Euratom, 90/641/Euratom, 96/29/Euratom, 97/43/Euratom i 2003/122/Euratom.

La Directiva 2013/59/EURATOM va donar lloc a:

En l'àmbit de la construcció (nova construcció, reforma i rehabilitació), el Reial decret 732/2019, de 20 de desembre, pel qual es modifica el Codi tècnic de l'edificació, aprovat pel Reial decret 314/2006, de 17 de març, introdueix una nova exigència bàsica de salubritat HS 6, de protecció davant del gas radó, per la qual s'obliga que, als edificis situats als termes municipals on s'ha apreciat un nivell de risc no menyspreable, es disposin els mitjans adequats per limitar el risc previsible d'exposició inadequada a l'interior, a radó procedent del terreny.

A l'àmbit laboral, el Reial decret 1029/2022, de 20 de desembre, pel qual s'aprova el Reglament sobre protecció de la salut contra els riscos derivats de l'exposició a les radiacions ionitzants.

En aquest sentit, el valor de referència (no valor límit) per a la concentració de gas radó s'estableix en 300 Bq/m3.

Per tot això ACM-2020, adaptant-se al marc normatiu actual, disposa de la formació necessària per aplicar les directrius fixades al DB HS6 del CTE així com a la Instrucció NOR/19-001 del CSN en els seus mesuraments en espais interiors.