Aquesta activitat ve a cobrir una necessitat cada dia més demanada per la societat civil, la propietat o l'entitat gestora d'un edifici o instal·lació.

ACM 2020, segons els criteris d'imparcialitat i neutralitat (ISO/IEC 17020), executa aquest servei quan l'encàrrec procedeix d'organismes públics, de la propietat o de l'entitat gestora de l'escenari (edifici, instal·lació i/o infraestructura).

Tal com explica la Guía técnica para la evaluación y prevención de los riesgos relacionados con la exposición al amianto, la legislació espanyola ha prohibit progressivament la utilització de les fibres d'amiant segons varietats i usos, fins a la seva prohibició total el 2002 (Ordre de 7 de desembre de 2001 per la qual es modifica l'annex I del Reial decret 1406/1989, de 10 de novembre, pel qual s'imposen limitacions a la comercialització i ús de certes substàncies i preparats perillosos). La limitació de les activitats que impliquin una exposició a l'amiant ha de contribuir substancialment a prevenir les malalties relacionades amb aquesta exposició, tal com recull la Directiva 2009/148/CE.

A més del que estableix aquest Reial decret, a nivell europeu, el Reglament CE núm. 1907/2006 sobre registre, avaluació, autorització i restricció de les substàncies i barreges químiques, al seu annex XVII sobre “Restriccions a la fabricació, la comercialització i el ús de determinades substàncies, barreges i articles perillosos”, estableix, a més de la prohibició de fabricació, comercialització i ús de fibres d'amiant i d'articles i barreges que continguin aquestes fibres afegides deliberadament, que “l'ús d'articles que continguin les fibres de amiant que ja estaven instal·lats o en servei abans de l'1 de gener de 2005 se seguirà admetent fins a la seva eliminació o la fi de la seva vida útil. No obstant això, els estats membres, per raons de protecció de la salut, poden restringir, prohibir o sotmetre a condicions específiques l'ús d'aquests articles abans de la seva eliminació o de la seva vida útil”.

En aquest context, s'entén per vida útil el temps estimat que un producte o element pot realitzar la funció per a la qual va ser fabricat o instal·lat, i depèn del seu manteniment i condicions d'ús. En l'àmbit de la prevenció, cal considerar a més que la fi de la vida útil d'un MCA s'ha assolit en el moment en què pugui perjudicar la salut per la seva probabilitat d'alliberar fibres d'amiant a l'ambient, ja sigui pel seu estat de deteriorament o altres factors que puguin induir l'alliberament de fibres com ara risc de trencaments, cops, vibracions, etc., a causa de la seva ubicació. En aquest sentit, a la Resolució del Parlament Europeu, de 14 de març de 2013, sobre els riscos per a la salut al lloc de treball relacionats amb l'amiant i perspectives d'eliminació de tot l'amiant existent, s'estima que els materials amb amiant tenen habitualment un cicle de vida d'entre 30 i 50 anys.

El propòsit de realitzar un estudi de l'Estat de Deteriorament de materials amb amiant és valorar de la manera més objectiva la degradació d'aquest material i, per tant, la possible fi de la seva vida útil.

L'avaluació consisteix en una inspecció del material, la verificació visual del seu estat i una presa de mostres superficials, no destructives.

En cas de resultar algun material prou degradat per considerar que ha finalitzat la seva vida útil, l'informe resultant de l'estudi recull aquest resultat i aconsella la millor metodologia per procedir de manera responsable sobre el material/element amb amiant en qüestió.

Orden de 7 de diciembre de 2001 por la que se modifica el anexo I del Real Decreto 1406/1989, de 10 de noviembre, por el que se imponen limitaciones a la comercialización y al uso de ciertas sustancias y preparados peligrosos.

ACM-2020 disposa de la formació necessària per dur a terme una avaluació de l'Estat de deteriorament d'un material amb contingut d'amiant.