El propòsit de determinar la concentració de fibres d'amiant en unes aigües és comptar amb informació precisa sobre la quantitat d'amiant present a l'aigua per assegurar que es compleixen els estàndards i regulacions establerts per garantir la seguretat del subministrament d'aigua.

Per determinar la concentració de fibres d'amiant en aigua (fibres per litre) s'ha de fer un mostreig i la seva posterior anàlisi en un laboratori extern i independent.

La investigació sobre l'amiant en aigües superficials i potables va començar fa diverses dècades quan van sorgir algunes evidències sobre els riscos per a la salut relacionats amb la ingestió de fibres. Un estudi de la U.S. National Academy of Science (1983) va trobar que una concentració en aigua potable igual a 2 × 10⁵ f/L pot induir càncer gastrointestinal en un habitant de cada 10⁵ el consum d'aigua potable del qual és de 2 litres/dia en un període de 70 anys. Els nens tenen més risc perquè beuen més volum d'aigua per pes corporal. El mateix estudi també va trobar que les fibres de menys de 10 μm no representen un perill. Així, la USEPA va establir el 1991 un Nivell Màxim de Contaminant de 7 milions de fibres > 10 µm per litre com a estàndard primari legalment exigible per a l'aigua potable, per protegir del risc de desenvolupar pòlips intestinals benignes (USEPA, 2021). Aquest valor límit ha estat pres com a referència també per altres països (Malinconico et al. 2022)

La legislació europea relativa a la qualitat de l'aigua no conté valors límit per a l'amiant a l'aigua potable (Malinconico et al., 2005; Parlament Europeu i Consell, 2020).

A Espanya tampoc no hi ha un valor límit per a la concentració de fibres d'amiant en aigua potable, ni de cap altre tipus.

D'altra banda, tampoc no existeix encara a l'Estadi espanyol homologació de laboratoris per anàlisi de fibres d'amiant en aigua sota cap mètode. Tampoc no existeix homologació de laboratoris per a anàlisi de fibres d'amiant mitjançant microscòpia electrònica sigui aquesta SEM (microscòpia electrònica d'escombrada) o MET (microscòpia electrònica de transmissió). És per això que quan cal una anàlisi d'aquesta tipologia, ACM-2020 acudeix a laboratoris homologats i acreditats per organismes estatals de països veïns.